2005-10-28T09:43:00.000+02:00

La vida de Ramon Llull

Fill de Ramon Llull i de Isabel Erill, es diu que va neixer aproximadament l'any 1232 a Mallorca. Durant la seva joventut va estar servint com a majordom. Vivia a la cort i portava una vida alegre i una mica embogida.
Cap al 1257 aproximadament es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Dómenec i Magdalena. Cap als trenta anys va tenir quatre aparicions de crist crucificat i a partir d'aqui la seva vida va canviar radicalment. Es sentia realment cridat per déu, va deixar la bona vida i es va dedicar a convertir als infiels amb mitjans com escriure llibres i demanar a les autoritats la fundació de nous monasteris. Un temps despres va anar a peregrinar per Terra Santa i un esclau aràbic li va enseñar el idioma àrab.
Al 1276 va conseguir fundar el monestir de Miramar a la illa de Mallorca on s'ensenyava àrab als missioners, com a tàctica per convencer als infiels.
Va escriure mes de 250 llibres, entre d'ells: de filosofia (Ars Magna), de ciencia (Arbre de la ciencia, Tractat d'astronomia), de educació (Llibre de amic e amat), de mística (Llibre de complentació), de gramatica (retorica nova), noveles (El llibre de les meravelles).
Va morir l'any 1325 tornant d'un viatge a Túnez.

2005-10-20T09:05:00.000+02:00

EL CONTE DEL QUATRE(per si no us va quedar clar)

Hi havia una vegada un 4 que vivia tranquil en el calurós pais dels nombres parells. Un dia, estava tot aburrit a la plaça, i va tenir la idea de posarse al reves. Quan estava en aquesta posició un comerciant es va apropar.
- Hola, tu que ets un quatre o una cadira?- li va preguntar el comerciant.
- Endevina-ho-va dir el quatre entre somriures.
- T'estic parlant de debò, respon.
El quatre es va posar en la posició natural, i el comerciant va poder deduir que no era una cadira.
- Ei quatre, vine amb mi al país dels imparells, alla hi ha molta pasta, alla ens fem d'or amb el numero de la cadira!El pais dels imparells es la terra promesa!¿Que em dius?
El quatre com no tenia res que fer, i estava fart de la monotonia al seu pais, va assentir. Van recorrer tot el pais dels parells amb la furgoneta del comerciant. Un quilometre abans d'arribar a la frontera van parar a una area de picnic a descansar una mica i a matar la fam.
- Escolta quatre, tu tens visat per pasar la frontera?-li va perguntar el comerciant
- No, no sabia que tenia que tenir cap tipus d'autorització per sortir del meu pais.
- No et preocupis, jo tinc un lloc per a tu a la furgoneta on els oficials no et veuran.
El quatre, com ja havia recorregut tot el pais dels parells, no faria marcha enrere, va ficarse en un forat habilitat per aquest tipus d'utilitat, que estava situat al maleter a l'altura de la roda.
Van recorrer tot el pais dels mesos de l'any, el pais dels dies de la semana que es petitet com Andorra i van arribar, finalment, al pais dels nombres imparells. Quan el quatre va sortir de la furgoneta es va trobar en un "zulo" de poc mes de quatre metres quadrats d'espai. A l'habitació hi havia un llit, una taula i un mirall.
- Escolta quatre, ja estem al pais dels imparells, necessitem un altre numero per a impressionar mes al públic i guanyar mes diners. Tu et quedes aqui pensant en el nou numero, i jo de mentres et vaig portant caixes de bolis BIC i els vas montant mentres penses.-li va dir el comerciant.
El quatre va estar setmanes i setmanes montant bolis BIC fins que un dia, despres d'una llarga i agotadora jornada de treball, es va mirar al mirall i va veure que era un dos. Quan es va girar va veure que al llit hi havia un altre dos completament igual. Aquella mateixa nit va descubrir que es podia convertir en dos dosos perfectes i en quatre uns perfectes. Al dia següent, quan el comerciant li va portar la caixa de bolis bic, el va parar i li va dir:
- Comerciant, ja tinc un nou numero!
Acte seguit es va convertir en dos dosos i despres en quatre uns. El comerciant es va sorprendre molt i va veure el negoci en aquell numero. Ja se sap que la gent de diners tenen molts contactes, aixi que el comerciant va alquilar el teatre nacional i va encartellar tot el pais dels imparells perque tothom pagués per veure el numero del quatre.
Va arribar el dia del espectacle, el quatre estava molt nerviós, s'escoltaven moltes veus del públic darrere el teló, tot el pais estava al teatre nacional per veure'l. Quan va pujar el teló, el públic es va quedar bocavadat ja que mai, cap espectador, havia vist un numero parell en viu i en directe. Com a resposta a la no-resposta del públic el quatre va fer el seu numero.
PLAF--dos dosos iguals
La gent que estava al teatre va començar a albarotarse, fins i tot s'escoltaven consignes com: "Es un monstre!Tots a per el monstre!"
Els dos dosos van sortir corrents per la porta de darrere de l'escenari al carrer. En menys de cinc minuts tenien a tot el pais perseguint-los per la ciutat. Els dos dosos van arribar a un carreró sense sortida on van pensar:"Si ens convertim en quatre uns no ens diran res".I aixi va ser, es van transformar en quatre uns i fins i tot es van ficar a la manifestació que els estava buscant.
Al cap d'unes setmanes, les cadenes telesives de l'estat, ANTENA 3 i TELECINCO, van donar a coneixer a tot el pais dels imparells que hi havia un quatre que es podia convertir en dos dosos i en quatre uns, conclusio:"Qualsevol un podia formar part del monstre".
A partir d'aquell moment es va començar a reprimir socialment i policialment als uns. Pel carrer tenien que anar per la vora de la vorera per no molestar, els fills tenien que anar a escoles especials per no relacionarse amb ningú, se'ls va pujar els impostos, no deixaven reunirse a mes de tres uns per raons obvies. Com els uns no estaven d'acord amb les noves lleis van començar a detenir-los i a ingressarlos en persons. D'aquesta fase, l'estat, es va passar a l'aillament dels uns a camps de concentració, on hi van estar durant molts anys. Fins que un dia, no se sap qui, ni perque, s'inventa la calculadora. Es van implantar calculadores a tots els camps d'extermini per eliminar als uns multiplican-los per 0. En un camp de concentració es trobaven quatre uns parlant a la cua de la calculadora.
- Despres de tants anys de lluita no ens podem rendir ara, necessitem fer alguna cosa!-deia un un.
- Jo em rendeixo, no vull mes repressió, prefereixo la mort.-acte seguit un dels uns va anar a la calculadora i es va multiplicar per 0.
- Tinc una idea, perque no anem els tres junts i ens tirem els tres a la vegada?- va dir un dels uns.
I dit i fet, van anar els tres uns corrents a la calculadora i es van sumar, va apareixer un tres al carrer. Despres de tanta repressió, de tants anys de submissió el quatre que ara era un tres volia tornar al seu pais, i aixi va ser. Va recorrer tot el pais dels imparells, el pais dels dies de la setmana i finalment el pais dels mesos de l'any. Quan va arribar a la frontera per entrar al pais dels parells un sis vestit de POLICIA NACIONAL va denegar la entrada del quatre que era un tres per la falta de visat autoritzat per l'estat que l'havia criminalitzat i assassinat. El tres va exiliarse al pais dels mesos de l'any, al mes de febrer que es el mes curtet. Alla va viure els ultims temps de la seva vida.
Si ens fixem cada QUATRE anys el mes de febrer te un dia mes, que va en reconeixement a aquell quatre que va patir els problemes que patim ara: immigració il·legal, explotació laboral, violencia policial, terrorisme estatal, manipulació de idees mitjançant els medis de descomunicació i repressió penal.

2005-10-20T05:00:00.000+02:00

Hola, em dic Adrià pero normalment em diuen Santo. Visc a Cornellà de Llobregat al barri centre. M'agrada molt la musica punk i toco en un grup amb uns amics del barri. No tinc clar el que faré l'any que ve en el àmbit academic, pero no em preocupa perque no es, ni de bon tros, el que omple la meva vida.

2005-09-14T21:57:00.000+02:00

BENVINGUT AL NOU BLOG DEL CRÈDIT DE LITERATURA!

Has entrat al nou blog del crèdit de literatura de l’Escola Isabel de Villena. Hi trobaràs activitats relacionades amb el que fem a la classe i també hi pots publicar coses teves: creacions literàries, fotos interessants i altres coses del teu interès. Passa-t’ho bé!

adriasanto